lunes, 14 de febrero de 2011

Tothom qui puja, baixa.

Aquest cap de setmana, aprofitant el bon temps, varem decidir anar a fer una excursió. Triar el lloc no va ser fàcil ja que les alternatives eren varies: Mare de deu del mont, Rocacorba o com finalment va ser el Puig Clara.

La puja al puig clara va ser una mica aventurera, ja que cap dels present hi havia pujat mai. Desprès d’una horeta de caminada, on ens deixàvem guiar per la intuïció i sobretot pel cartells, el cim semblava assequible. Un cop a d’alt varem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de l’estany, l’alta Garrotxa i el Canigó. Un cop varem recuperar les forces, varem inicia el descens. La baixada va ser corrents en molts de trossos, tot i que això va fer que ens saltéssim el camí de tornar cap a casa i haguéssim de recular en una ocasió. Finalment varem arribar al cotxe.

No hay comentarios:

Publicar un comentario