Tothom qui puja, baixa.

Aquest cap de setmana, aprofitant el bon temps, varem decidir anar a fer una excursió. Triar el lloc no va ser fàcil ja que les alternatives eren varies: Mare de deu del mont, Rocacorba o com finalment va ser el Puig Clara.

La puja al puig clara va ser una mica aventurera, ja que cap dels present hi havia pujat mai. Desprès d’una horeta de caminada, on ens deixàvem guiar per la intuïció i sobretot pel cartells, el cim semblava assequible. Un cop a d’alt varem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de l’estany, l’alta Garrotxa i el Canigó. Un cop varem recuperar les forces, varem inicia el descens. La baixada va ser corrents en molts de trossos, tot i que això va fer que ens saltéssim el camí de tornar cap a casa i haguéssim de recular en una ocasió. Finalment varem arribar al cotxe.

Els plans B, no estan malament.

Aquest cap de setmana , la intenció era visitar les Estunes a veure si una fada ens acabava de donar sort en els últims exàmens. El cas és que va ploure els dies abans i vam pensar que les roques estarien més humides de l’habitual, amb el perill de rellisca que això comportar, no és per ser pessimistes però desprès de les habilitats mostrades per alguns a la pista de gel...


Doncs res, al final vam tira de pla B, vam decidir anar a casa a jugar a la Wii, van ser partides a diferents jocs on el factor comú era la competitivitat i la destresa. Al final resultats igualats amb alguna que altre sorpresa en el patinatge artístic

a patinar sobre gel!!!!

Aquesta setmana aprofitant els últims dies de les festes de nadal, vam decidir anar a posar a prova les nostres habilitats i destresa patinant sobre gel. El resultat va ser molt positiu, tot i que hi van haver alguna que altre caiguda digne de recordar i persones que van rebre més voles de neu que altres. Al final i per recuperar-nos una mica vam decidir devorar unes braves tot comentant la jornada.

S’acostava el cap de setmana de la Quina i tocava prepara els regals i premis que es repartirien per mitja de la fortuna. Vam acordar, entre els 4, que cadascú portés alguns coses o objectes per fer els regals.

Al dissabte al matí ens vam posa mans a l’obra primerament buscant caixes per els supermercats de la comarca, experiència que va servir constatar que soc a l’únic de la colla que li agraden els donuts de xocolata... Un cop aportats els estris i els recipients vam decidir anar a casa a dividir-los i decorar-los. Tot i que ara sembli fàcil i planer res més lluny de la veritat, ja que hi van haver moments per discutir sobre estètica nadalenca , habilitats en el fascinant món del ping-pong i els patinets.

El dissabte de la quina vam, millor dit van preparar una coca, que segons la meva opinió de golafre era molt bona. (dic van pk la meva col•laboració va ser més de suport que de fet)

Dir que a la quina no vam tenir massa sort excepte l’Ela, amb una linea. Tot i així això és el de menys ja que vam tenir la oportunitat de passar una tarda molt divertida.

si no és A, és B

Aquest cap de setmana, aprofitant l’excusa de les gèlides temperatures, tota la colla Ela, Marta i Michell varem anar l’espia Gironès. Al poc d’arribar varem comprovar, amb una certa indignació, el tancament de la bolera. Tot i la terrible noticia del tancament, tots varem fer el cor fort per gira cua 50 metres i anar al cine, no sense abans passar per la botiga d’animals i comprovar les fòbies que desperten certs rèptils alguns. Un cop davant les taquilles ens vam decantar per les “ Cròniques de Narnia” , que no és una mala pel•lícula i és una invitació a deixar anar l'imaginació més sovint.

La conclusió com passar normalment dissabte a la tarda entretingut i divertit

Primera pressa de contacte.

Desprès de una petita presa de contacte a l’ajuntament. Que va servir per conèixer la Ela i per fer disminuir una mica tot aquell neguit preconeixença, que era significatiu.

El dissabte 13/11/2011 varem quedar la Marta, la Michell, la Ela i jo, no sense alguns petits problemes de comunicació del lloc de quedada. En tot cas, un cop tots reunits varem disputar un apassionant partit de basquet, o això sembla des de dintre. Per tot seguit anar a donar la volta a l’estany amb bicicleta.

P.d: Des de aquí vull tranquil•litzar a tothom no ens hem convertit amb uns obsessionats per el culta el cos. Ja que desprès de tot això l’ultima parada era a Alimentació.

El resultat realment va ser molta diversió, una mica d’esport i un petit esmorzar.

el primer pas

Ja queda poc. L’aventura del Projecte Rossinyol és cada vegada més propera i no puc negar un cert neguit.

Estic o millor dit estem apunt d’iniciar un nou camí. Un camí que espero que sigui ric de bons moments, de reflexions i d’anècdotes... que vagin teixint una gran amistat.