S’acostava el cap de setmana de la Quina i tocava prepara els regals i premis que es repartirien per mitja de la fortuna. Vam acordar, entre els 4, que cadascú portés alguns coses o objectes per fer els regals.

Al dissabte al matí ens vam posa mans a l’obra primerament buscant caixes per els supermercats de la comarca, experiència que va servir constatar que soc a l’únic de la colla que li agraden els donuts de xocolata... Un cop aportats els estris i els recipients vam decidir anar a casa a dividir-los i decorar-los. Tot i que ara sembli fàcil i planer res més lluny de la veritat, ja que hi van haver moments per discutir sobre estètica nadalenca , habilitats en el fascinant món del ping-pong i els patinets.

El dissabte de la quina vam, millor dit van preparar una coca, que segons la meva opinió de golafre era molt bona. (dic van pk la meva col•laboració va ser més de suport que de fet)

Dir que a la quina no vam tenir massa sort excepte l’Ela, amb una linea. Tot i així això és el de menys ja que vam tenir la oportunitat de passar una tarda molt divertida.

si no és A, és B

Aquest cap de setmana, aprofitant l’excusa de les gèlides temperatures, tota la colla Ela, Marta i Michell varem anar l’espia Gironès. Al poc d’arribar varem comprovar, amb una certa indignació, el tancament de la bolera. Tot i la terrible noticia del tancament, tots varem fer el cor fort per gira cua 50 metres i anar al cine, no sense abans passar per la botiga d’animals i comprovar les fòbies que desperten certs rèptils alguns. Un cop davant les taquilles ens vam decantar per les “ Cròniques de Narnia” , que no és una mala pel•lícula i és una invitació a deixar anar l'imaginació més sovint.

La conclusió com passar normalment dissabte a la tarda entretingut i divertit

Primera pressa de contacte.

Desprès de una petita presa de contacte a l’ajuntament. Que va servir per conèixer la Ela i per fer disminuir una mica tot aquell neguit preconeixença, que era significatiu.

El dissabte 13/11/2011 varem quedar la Marta, la Michell, la Ela i jo, no sense alguns petits problemes de comunicació del lloc de quedada. En tot cas, un cop tots reunits varem disputar un apassionant partit de basquet, o això sembla des de dintre. Per tot seguit anar a donar la volta a l’estany amb bicicleta.

P.d: Des de aquí vull tranquil•litzar a tothom no ens hem convertit amb uns obsessionats per el culta el cos. Ja que desprès de tot això l’ultima parada era a Alimentació.

El resultat realment va ser molta diversió, una mica d’esport i un petit esmorzar.

el primer pas

Ja queda poc. L’aventura del Projecte Rossinyol és cada vegada més propera i no puc negar un cert neguit.

Estic o millor dit estem apunt d’iniciar un nou camí. Un camí que espero que sigui ric de bons moments, de reflexions i d’anècdotes... que vagin teixint una gran amistat.